DÉU TÉ LA DARRERA PARAULA
La resurrecció de Jesús no és només una celebració litúrgica. És, abans que res, la manifestació de l’amor poderós de Déu, que ens salva de la mort i del pecat. És possible experimentar avui la seva força vivificadora?
El primer és prendre consciència que la vida és habitada per un Misteri acollidor que Jesús anomena «Pare». Al món hi ha tant d’«excés» de patiment que la vida ens pot semblar una cosa caòtica i absurda. No és així. Encara que de vegades no sigui fàcil experimentar-ho, la nostra existència està sostinguda i dirigida per Déu cap a una plenitud final.
Això ho hem de començar a viure des del nostre propi ésser: jo sóc estimat per Déu; a mi m’espera una plenitud sense fi. Hi ha tantes frustracions a la nostra vida, ens estimem de vegades tan poc, ens menyspreem tant, que ofeguem en nosaltres l’alegria de viure. Déu ressuscitador pot tornar a despertar la nostra confiança i el nostre goig.
No és la mort la que té la darrera paraula, sinó Déu. Hi ha tanta mort injusta, tanta malaltia dolorosa, tanta vida sense sentit, que podríem enfonsar-nos en la desesperança. La resurrecció de Jesús ens recorda que Déu existeix i salva. Ell ens farà conèixer la vida plena que aquí no hem conegut.
Celebrar la resurrecció de Jesús és obrir-se a l’energia vivificadora de Déu. El veritable enemic de la vida no és el patiment, sinó la tristesa. Ens falta passió per la vida i compassió pels qui pateixen. I ens sobra apatia i hedonisme barat que ens fan viure sense gaudir de la millor existència: l’amor. La resurrecció pot ser font i estímul de vida nova.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
