ON CERCAR EL QUI ÉS VIU?
La fe en Jesús, ressuscitat pel Pare, no va brollar de manera natural i espontània al cor dels deixebles. Abans de trobar-se’l, ple de vida, els evangelistes parlen del seu desconcert, la seva recerca al voltant del sepulcre, els seus interrogants i incerteses.
Maria de Magdala és el millor exemple del que passa probablement en tots. Segons el relat de Joan, cerca el Crucificat enmig de tenebres, «quan encara era fosc». Com és natural, el cerca «al sepulcre». Encara no sap que la mort ha estat vençuda. Per això el buit del sepulcre la deixa desconcertada. Sense Jesús se sent perduda.
Els altres evangelistes recullen una altra tradició que descriu la cerca de tot el grup de dones. No poden oblidar el Mestre que les ha acollit com a deixebles: el seu amor les porta fins al sepulcre. No troben allà Jesús, però senten el missatge que els indica cap a on han d’orientar la cerca: «Per què busqueu entre els morts aquell qui viu? No és aquí: ha ressuscitat».
La fe en Crist ressuscitat no neix tampoc avui en nosaltres de forma espontània, només perquè ho hem escoltat de petits a catequistes i predicadors. Per obrir-nos a la fe en la resurrecció de Jesús hem de fer el nostre recorregut. És decisiu no oblidar Jesús, estimar-lo amb passió i buscar-lo amb totes les nostres forces, però no al món dels morts. Qui és viu cal cercar-lo on hi ha vida.
Si volem trobar-nos amb Crist ressuscitat, ple de vida i de força creadora, l’hem de cercar no en una religió morta, reduïda al compliment i l’observança externa de lleis i normes, sinó allà on es viu segons l’Esperit de Jesús, acollit amb fe, amb amor i amb responsabilitat pels seus seguidors.
L’hem de cercar no entre cristians dividits i enfrontats en lluites estèrils, buides d’amor a Jesús i de passió per l’evangeli, sinó allà on anem construint comunitats que posen Crist al centre, perquè saben que «on estan reunits dos o tres en nom seu, allà hi és ell».
Qui és viu no el trobarem en una fe estancada i rutinària, gastada per tota mena de tòpics i fórmules buides d’experiència, sinó cercant una qualitat nova en la nostra relació amb ell i en la nostra identificació amb el projecte. Un Jesús apagat i inert, que no enamora ni sedueix, que no toca els cors ni encomana la llibertat, és un «Jesús mort». No és el Crist viu, ressuscitat pel Pare. No és qui viu i fa viure.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
