PRENDRE LA CREU
El que ens fa cristians és seguir Jesús. Res més. Aquest seguiment de Jesús no és una cosa teòrica o abstracta. Significa seguir els seus passos, comprometre’s com ell a «humanitzar la vida», i viure així contribuint que, de mica en mica, es vagi fent realitat el seu projecte d’un món on regni Déu i la seva justícia.
Això vol dir que els seguidors de Jesús estem cridats a posar veritat on hi ha mentida, a introduir justícia on hi ha abusos i crueltat amb els més febles, a reclamar compassió on hi ha indiferència davant dels qui pateixen. I això exigeix construir comunitats on es visqui amb el projecte de Jesús, amb el seu esperit i actituds.
Seguir així Jesús comporta conflictes, problemes i patiment. Cal estar disposats a carregar amb les reaccions i resistències dels qui, per una raó o una altra, no cerquen un món més humà, tal com vol aquest Déu encarnat en Jesús. Volen una altra cosa.
Els evangelis han conservat una crida realista de Jesús als seus seguidors. L’escandalós de la imatge només pot provenir d’ell: «Si algú vol venir amb mi,… que prengui la seva creu i que em segueixi». Jesús no els enganya. Si el segueixen de debò, hauran de compartir el seu destí. Acabaran com ell. Aquesta serà la millor prova que el seguiment és fidel.
Seguir Jesús és una tasca apassionant: és difícil imaginar-se una vida més digna i noble. Però té un preu. Per seguir Jesús és important «fer»: fer un món més just i més humà; fer una Església més fidel a Jesús i més coherent amb l´evangeli. Tanmateix, és tan important o més «patir»: patir per un món més digne; patir per una Església més evangèlica.
Al final de la seva vida, el teòleg Karl Rahner va escriure això: «Crec que ser cristià és la tasca més senzilla, la més simple i alhora aquella pesada “càrrega lleugera” de què parla l’evangeli. Quan hom la carrega, ella carrega amb tu, i com més temps es visqui, més pesada i més lleugera arribarà a ser. A la fi només roman el misteri. Però és el misteri de Jesús».
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
