EL GEST SUPREM
Jesús ja va comptar amb la possibilitat d’un final violent. No era cap ingenu. Sap a què s’exposa si continua insistint en el projecte del regne de Déu. És impossible buscar amb tanta radicalitat una vida digna per als «pobres» i els «pecadors» sense provocar la reacció d’aquells a qui no interessa cap canvi.
Certament, Jesús no és un suïcida. No cerca la crucifixió. Mai no va voler el patiment ni per als altres ni per a ell. Tota la seva vida s’havia dedicat a combatre’l allà on el trobava: a la malaltia, a les injustícies, al pecat o a la desesperança. Per això ara no corre darrera de la mort, però tampoc no es fa enrere.
Seguirà acollint pecadors i exclosos, encara que la seva actuació irriti al temple. Si acaben condemnant-lo, morirà també ell com un delinqüent i exclòs, però la seva mort confirmarà el que ha estat tota la seva vida: confiança total en un Déu que no exclou ningú del seu perdó.
Continuarà anunciant l’amor de Déu als darrers, identificant-se amb els més pobres i menyspreats de l’imperi, per molt que molesti als ambients propers al governador romà. Si un dia l’executen en el suplici de la creu, reservat per a esclaus, morirà també ell com un menyspreable esclau, però la seva mort segellarà per sempre la seva fidelitat al Déu defensor de les víctimes.
Ple de l’amor de Déu, continuarà oferint «salvació» als qui pateixen el mal i la malaltia: donarà «acollida» als qui són exclosos per la societat i la religió; regalarà el «perdó» gratuït de Déu a pecadors i gent perduda, incapaços de tornar a la seva amistat. Aquesta actitud salvadora, que inspira tota la seva vida, inspirarà també la seva mort.
Per això als cristians ens atrau tant la creu. Besem el rostre del Crucificat, aixequem els ulls cap a ell, escoltem les seves darreres paraules… perquè en la seva crucifixió veiem el servei últim de Jesús al projecte del Pare, i el gest suprem de Déu lliurant el seu Fill per amor a la humanitat sencera.
Per als seguidors de Jesús, celebrar la passió i mort del Senyor és agraïment emocionat, adoració joiosa a l’amor «increïble» de Déu i crida a viure com Jesús, solidaritzant-nos amb els crucificats.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
