APRENDRE A ADORAR DÉU
Avui es parla molt de crisi de fe, però amb prou feines es diu res sobre la crisi del sentiment religiós. I, però, com apunta algun teòleg, el drama de l’home contemporani no és, potser, la seva incapacitat per creure, sinó la seva dificultat per sentir Déu com a Déu. Fins i tot els mateixos que es diuen creients semblen estar perdent capacitat per viure certes actituds religioses davant Déu.
Un exemple clar és la dificultat per adorar-lo. En temps no molt llunyans semblava fàcil sentir reverència i adoració davant la immensitat i el misteri insondable de Déu. És més difícil avui adorar a qui hem reduït a un ésser estrany, incòmode i superflu.
Per adorar Déu cal sentir-nos criatures, infinitament petites davant seu, però infinitament estimades per ell; admirar la seva grandesa insondable i fruir de la seva presència propera i amorosa que envolta tot el nostre ésser. L’adoració és admiració. És amor i entrega. És retre el nostre ésser a Déu i quedar-nos en silenci agraït i joiós davant seu, admirant el seu misteri des de la nostra petitesa.
La nostra dificultat per adorar prové d’arrels diverses. Qui viu atordit interiorment per tota mena de sorolls i sacsejat per mil impressions passatgeres, sense aturar-se mai davant l’essencial, difícilment trobarà «la cara adorable» de Déu.
D’altra banda, per adorar Déu cal aturar-se davant el misteri del món i saber mirar-lo amb amor. Qui mira la vida amorosament fins al fons començarà a albirar les petjades de Déu abans del que sospita.
Només Déu és adorable. Ni les coses més valuoses ni les persones més estimades són dignes de ser adorades com ell. Per això només qui és lliure interiorment pot adorar Déu de veritat.
Aquesta adoració a Déu no s’allunya del compromís. Qui adora Déu lluita contra tot el que destrueix l’ésser humà, que és la seva «imatge sagrada.» Qui adora el Creador respecta i defensa la seva creació. Estan íntimament unides adoració i solidaritat, adoració i ecologia. Així s’entenen les paraules del gran científic i místic Teilhard de Chardin: «Com més home es faci l’home, més experimentarà la necessitat d’adorar.»
El relat dels mags ens ofereix un model d’autèntica adoració. Aquests savis saben mirar el cosmos fins al fons, captar signes, acostar-se al Misteri i oferir el seu humil homenatge a aquest Déu encarnat en la nostra existència.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
