A QUI ADOREM?
Els mags vénen de «l’Orient», un lloc que evoca en els jueus la pàtria de l’astrologia i d’altres ciències estranyes. Són pagans. No coneixen les Escriptures Sagrades d’Israel, però sí el llenguatge de les estrelles. Cerquen la veritat i es posen en marxa per descobrir-la. Es deixen guiar pel misteri, senten necessitat «d’adorar».
La seva presència provoca un sobresalt a tot Jerusalem. Els mags han vist brillar un estel nou que els fa pensar que ja ha nascut «el rei dels jueus» i vénen a «adorar-lo». Aquest rei no és August. Tampoc Herodes. On és? Aquesta és la seva pregunta.
Herodes es «contorba». La notícia no li produeix cap alegria. Ell és qui ha estat designat per Roma «rei dels jueus». Cal acabar amb el nounat: on és aquest rival estrany? Els «grans sacerdots i els mestres de la Llei» coneixen les Escriptures i saben que ha de néixer a Betlem, però no s’interessen pel nen ni es posen en marxa per adorar-lo.
Això és el que trobarà Jesús al llarg de la seva vida: hostilitat i rebuig en els representants del poder polític; indiferència i resistència en els dirigents religiosos. Només els qui busquen el Regne de Déu i la seva justícia l’acolliran.
Els mags prossegueixen la seva llarga recerca. A vegades, l’estrella que els guia desapareix deixant-los en la incertesa. Altres vegades, brilla de nou omplint-los «d’immensa alegria». Per fi trobaren el Nen, «es prostraren a terra i el van adorar». Després, posen al seu servei les riqueses que tenen i els tresors més valuosos que posseeixen. Aquest Nen pot comptar amb ells ja que el reconeixen com el seu Rei i Senyor.
En la seva aparent ingenuïtat, aquest relat ens planteja preguntes decisives: ¿Davant de qui ens agenollem nosaltres? ¿Com es diu el «déu» que adorem en el fons del nostre ésser? Ens diem cristians, però ¿vivim adorant el Nen de Betlem? ¿Posem als seus peus les nostres riqueses i el nostre benestar? ¿Estem disposats a escoltar la seva crida a entrar en el regne de Déu i la seva justícia?
A les nostres vides sempre hi ha alguna estrella que ens guia cap a Betlem.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat