EN UNA MENJADORA
Segons el relat de Lluc, és el missatge de l’àngel als pastors el que ens ofereix les claus per llegir des de la fe el misteri contingut en un nen nascut en estranyes circumstàncies als afores de Betlem.
És de nit. Una claredat desconeguda il·lumina les tenebres que cobreixen Betlem. La llum no baixa sobre el lloc on es troba el nen, sinó que envolta els pastors que senten el missatge. El nen queda ocult en la foscor, en un lloc desconegut. Cal fer un esforç per descobrir-lo.
Aquestes són les primeres paraules que hem d’escoltar: «No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria». És una cosa molt gran el que ha succeït. Tots tenim motiu per alegrar-nos-en. Aquest nen no és de Maria i de Josep. Ens ha nascut a tots. No és només d’uns privilegiats. És per a tothom.
Els cristians no hem d’acaparar aquestes festes. Jesús és dels que el segueixen amb fe i dels que l’han oblidat, dels que confien en Déu i dels que dubten de tot. Ningú està sol davant les seves pors. Ningú està sol en la seva solitud. Hi ha Algú que pensa en nosaltres.
Així ho proclama el missatger: «Avui us ha nascut un Salvador, que és el Messies, el Senyor». No és el fill de l’emperador August, dominador del món, celebrat com a salvador i portador de la pau gràcies al poder de les seves legions. El naixement d’un poderós no és bona notícia en un món on els febles són víctimes de tota mena d’abusos.
Aquest nen neix en un poble sotmès a l’Imperi. No té ciutadania romana. Ningú espera a Roma el seu naixement. Però és el Salvador que necessitem. No estarà al servei de cap César. No treballarà per a cap imperi. És el Fill de Déu que es fa home. Només buscarà el regne del seu Pare i la seva justícia. Viurà per fer la vida més humana. En ell hi trobarà aquest món injust la salvació de Déu.
On és aquest nen? Com el podem reconèixer? Això diu el missatger: «Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora». El nen ha nascut com un exclòs. Els seus pares no li han pogut trobar un lloc acollidor. La seva mare l’ha infantat sense ajuda de ningú. Ella mateixa s’ha valgut com ha pogut per embolicar-lo en bolquers i ajeure’l en una menjadora.
En aquesta menjadora comença Déu la seva aventura entre els homes. No el trobarem entre els poderosos, sinó en els febles. No és en les grandeses i l’espectacularitat, sinó en el pobre i petit. Anem a Betlem; tornem a les arrels de la nostra fe. Cerquem Déu allà on s’ha encarnat.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
