EDUCAR EN LA FE EN ELS NOSTRES DIES
El passatge de Lluc acaba dient: «L’infant creixia i s’enfortia, ple de saviesa; i Déu li havia donat el seu favor.»
Quan parlem avui d’«educar en la fe», què volem dir? En concret, l’objectiu és que els fills entenguin i visquin de manera responsable i coherent la seva adhesió a Jesucrist, aprenent a viure de manera sana i positiva des de l’Evangeli.
Però avui dia la fe no es pot viure de qualsevol manera. Els fills necessiten aprendre a ser creients enmig d’una societat descristianitzada. Això exigeix viure una fe personalitzada, no per tradició, sinó fruit d’una decisió personal; una fe viscuda i experimentada, és a dir, una fe que s’alimenta no d’idees i doctrines, sinó d’una experiència gratificant; una fe no individualista, sinó compartida d’alguna manera en una comunitat creient; una fe centrada en l’essencial, que pot coexistir amb dubtes i interrogants; una fe no vergonyant, sinó compromesa i testimoniada enmig d’una societat indiferent.
Això exigeix tot un estil d’educar avui en la fe on l’important és transmetre una experiència més que idees i doctrines; ensenyar a viure valors cristians més que la submissió a unes normes; desenvolupar la responsabilitat personal més que imposar costums; introduir en la comunitat cristiana més que desenvolupar l’individualisme religiós; conrear l’adhesió confiada a Jesús més que resoldre de manera abstracta problemes de fe.
En l’educació de la fe, allò decisiu és l’exemple. Que els fills puguin trobar a casa seva «models d’identificació», que no els sigui difícil saber com qui haurien de comportar-se per viure la seva fe de manera sana, joiosa i responsable.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
