EL CRISTIÀ DAVANT DÉU
No sempre se’ns fa fàcil als cristians relacionar-nos de manera concreta i viva amb el misteri de Déu confessat com a Trinitat. No obstant això, la crisi religiosa ens està convidant a cuidar més que mai una relació personal, sana i gratificant amb ell. Jesús, el Misteri de Déu fet carn en el Profeta de Galilea, és el millor punt de partida per revifar una fe senzilla.
Com viure davant el Pare?
Jesús ens ensenya dues actituds bàsiques.
En primer lloc, una confiança total. El Pare és bo. Ens estima sense límit. No hi ha res que li importi més que el nostre bé. Podem confiar en ell sense pors, recels, càlculs o estratègies. Viure és confiar en l’Amor com a misteri últim de tot.
En segon lloc, una docilitat incondicional. És bo viure atents a la voluntat d’aquest Pare, que només vol una vida més digna per a tothom. No hi ha una manera de viure més sana i més encertada. Aquesta és la motivació secreta de qui viu davant el misteri de la realitat des de la fe en un Déu Pare.
Què és viure amb el Fill de Déu encarnat?
En primer lloc, seguir Jesús: conèixer-lo, creure’l, sintonitzar amb ell, aprendre a viure seguint els seus passos. Mirar la vida com la mirava ell; tractar les persones com ell les tractava; sembrar senyals de bondat i de llibertat creadora com feia ell. Viure fent la vida més humana. Així viu Déu quan s’encarna. Per a un cristià no hi ha una altra manera de viure més apassionant.
En segon lloc, col·laborar en el projecte de Déu que Jesús posa en marxa seguint la voluntat del Pare. No podem romandre passius. Els qui ploren, Déu els vol veure rient, els qui tenen fam els vol veure menjant. Hem de canviar les coses perquè la vida sigui vida per a tothom. Aquest projecte que Jesús anomena «regne de Déu» és el marc, l’orientació i l’horitzó que se’ns proposa des del misteri últim de Déu per fer la vida més humana.
Què és viure animats per l’Esperit Sant?
En primer lloc viure animats per l’amor. Així es desprèn de tota la trajectòria de Jesús. L’essencial és viure-ho tot amb amor i des de l’amor. No hi ha res més important. L’amor és la força que posa sentit, veritat i esperança a la nostra existència. És l’amor el que ens salva de tantes malapteses, errors i misèries.
Finalment, qui viu «ungit per l’Esperit de Déu» se sent enviat de manera especial a anunciar als pobres la Bona Nova. La seva vida té força alliberadora per als captius; posa llum en els que viuen cecs; és un regal per als que se senten desgraciats.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
