APRENDRE A SEMBRAR COM JESÚS
No va ser fàcil per a Jesús tirar endavant el projecte. De seguida es va trobar amb la crítica i el rebuig. La seva paraula no tenia l’acolliment que es podia esperar. Entre els seus seguidors més propers es començava a despertar el desànim i la desconfiança. Valia la pena continuar treballant amb Jesús? No era tot allò una utopia impossible?
Jesús els va dir el que pensava. Els va explicar la paràbola d’un sembrador per fer-los veure el realisme amb què treballava i la fe indestructible que l’animava. Totes dues coses. Hi ha, certament, un treball infructuós que es pot perdre, però el projecte final de Déu no fracassarà. No es pot cedir al desànim. Cal continuar sembrant. Al final hi haurà collita abundant.
Els qui escoltaven la paràbola sabien que parlava de si mateix. Així era Jesús. Sembrava la seva paraula a qualsevol lloc on veia alguna esperança que pogués germinar. Sembrava gestos de bondat i misericòrdia fins i tot en els ambients més insospitats: entre gent molt allunyada de la religió.
Jesús sembrava amb el realisme i la confiança d’un pagès de Galilea. Tots sabien que la sembra es perdria en més d’un lloc en aquelles terres tan desiguals. Però això no descoratjava ningú: cap pagès deixava per això de sembrar. L’important era la collita final. Una cosa semblant passa amb el regne de Déu. No falten obstacles i resistències, però la força de Déu donarà fruit. Seria absurd deixar de sembrar.
A l’Església de Jesús no necessitem recol·lectors. El que ens toca no és collir èxits, conquerir el carrer, dominar la societat, omplir les esglésies, imposar la nostra fe religiosa. El que ens cal són sembradors. Seguidors i seguidores de Jesús que sembrin per on passin paraules d’esperança i gestos de compassió.
Aquesta és la conversió que hem de promoure avui entre nosaltres: anar passant de l’obsessió per «collir» a la pacient tasca de «sembrar». Jesús ens va deixar en herència la paràbola del sembrador, no la del recol·lector.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
