APROPAR-SE
El pobre Llàtzer és allà mateix, morint-se de gana «ajagut vora el seu portal», però el ric evita tot contacte i continua vivint «esplèndidament» aliè al seu patiment. No travessa aquell «portal» que l’acostaria al captaire. Al final descobreix horroritzat que s’ha obert entre ells una «fossa immensa». Aquesta paràbola és la crítica més implacable de Jesús a la indiferència davant del patiment del germà.
Al costat nostre hi ha cada cop més immigrants. No són «personatges» d’una paràbola. Són homes i dones de carn i ossos. Són aquí amb les seves angoixes, necessitats i esperances. Serveixen a casa nostra, caminen pels nostres carrers. Estem aprenent a acollir-los o seguim vivint el nostre petit benestar indiferents al patiment dels que ens resulten estranys? Aquesta indiferència només es dissol fent passos que ens acostin a ells.
Podem començar per aprofitar qualsevol ocasió per tractar amb algun d’ells de manera amistosa i distesa, i conèixer de prop el seu món de problemes i d’aspiracions. Que fàcil és descobrir que tots som fills i filles de la mateixa Terra i del mateix Déu.
És elemental no riure’s dels seus costums ni burlar-se de les seves creences. Pertanyen al més profund del seu ésser. Molts tenen un sentit de la vida, de la solidaritat, la festa o l’acolliment que ens sorprendria.
Hem d’evitar qualsevol llenguatge discriminatori per no menysprear cap color, raça, creença o cultura. Ens fa més humans experimentar vitalment la riquesa de la diversitat. Ha arribat el moment d’aprendre a viure al món com el «llogaret global» o la «casa comuna» de tots.
Tenen defectes, ja que són com nosaltres. Hem d’exigir que respectin la nostra cultura, però hem de reconèixer els seus drets a la legalitat, a la feina, a l’habitatge o al reagrupament familiar. I més encara, lluitar per trencar aquesta «fossa» que separa avui els pobles rics dels pobres. Cada cop viuran més estrangers amb nosaltres. És una ocasió per aprendre a ser més tolerants, més justos i, en definitiva, més humans.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat