DONAR PER ACABAT
És la darrera visita de Jesús a Jerusalem. Alguns dels que l’acompanyen s’admiren en contemplar «la bellesa del temple». Jesús, per contra, sent una cosa molt diferent. Els seus ulls de profeta veuen el temple de manera més profunda: en aquell lloc grandiós no s’hi està acollint el regne de Déu. Per això Jesús el dona per acabat: «De tot això que contempleu, vindran dies que no en quedarà pedra sobre pedra: tot serà destruït».
De sobte, les paraules han trencat l’autoengany que es viu a l’entorn del temple. Aquell edifici esplèndid alimenta una il·lusió falsa d’eternitat. Aquella manera de viure la religió sense acollir la justícia de Déu ni escoltar el clam dels qui pateixen és enganyosa i perible: «Tot això serà destruït».
Les paraules de Jesús no neixen de la ira. Menys encara del menyspreu o el ressentiment. El mateix Lluc ens diu una mica abans que, en acostar-se a Jerusalem i veure la ciutat, Jesús «arrencà a plorar». El seu plor és profètic. Els poderosos no ploren. El profeta de la compassió sí.
Jesús plora davant Jerusalem perquè estima la ciutat més que ningú. Plora per una «religió vella» que no s’obre al regne de Déu. Les seves llàgrimes expressen la seva solidaritat amb el patiment del seu poble, i alhora la seva crítica radical a aquell sistema religiós que obstaculitza la visita de Déu: Jerusalem –la ciutat de la pau!– «Tant de bo també tu haguessis reconegut allò que et porta la pau!» «Però ara és amagat als teus ulls».
L’actuació de Jesús ens aclareix la situació actual. De vegades, en temps de crisi, com els nostres, l’única manera d’obrir camins a la novetat creadora del regne de Déu és donar per acabat allò que alimenta una religió caduca, sense generar la vida que Déu vol introduir al món.
Donar per acabada una cosa viscuda de manera sagrada durant segles no és fàcil. No es fa condemnant els qui la volen conservar com a etern i absolut. Es fa «plorant», ja que els canvis exigits per la conversió al regne de Déu fan patir a molts. Els profetes denuncien el pecat de l’Església plorant.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
