ESCOLTAR DE PROP LES BENAURANCES
Quan Jesús puja a la muntanya i s’asseu per anunciar les benaurances, hi ha una gentada en aquell entorn, però només «se li acostaren els deixebles» per sentir millor el seu missatge. Què sentim avui els deixebles de Jesús si ens hi acostem?
Feliços «els pobres en l’esperit», els qui saben viure amb poc, confiant sempre en Déu. Feliç una Església amb ànima de pobre perquè tindrà menys problemes, estarà més atenta als necessitats i viurà l’evangeli amb més llibertat. D’ella n’és el regne de Déu.
Feliços «els humils», els que viuen amb cor benèvol i clement. Feliç una Església plena de mansuetud. Serà un regal per a aquest món ple de violència. Ella heretarà la terra promesa.
Feliços «els qui ploren», perquè pateixen injustament patiments i marginació. Amb ells es pot crear un món millor i més digne. Feliç l’Església que pateix per ser fidel a Jesús. Un dia serà consolada per Déu.
Feliços «els qui tenen fam i set de ser justos», els qui no han perdut el desig de ser més justos ni l’afany de fer un món més digne. Feliç l’Església que cerca amb passió el regne de Déu i la seva justícia. Hi animarà el millor de l’esperit humà. Un dia el seu anhel serà saciat.
Feliços «els compassius» que actuen, treballen i viuen moguts per la compassió. Són els qui, a la terra, més s’assemblen al Pare del cel. Feliç l’Església a la qual Déu arrenca el cor de pedra i li dóna un cor de carn. Ella assolirà misericòrdia.
Feliços «els qui treballen per la pau» amb paciència i fe, buscant el bé per a tothom. Feliç l’Església que introdueix al món pau i no discòrdia, reconciliació i no enfrontament. Ella serà «filla de Déu».
Feliços els «perseguits pel fet de ser justos», responen amb mansuetud a les injustícies i ofenses. Ells ens ajuden a vèncer el mal amb el bé. Feliç l’Església perseguida per seguir Jesús. D’ella n’és el regne de Déu.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
