DONAR GUST A LA VIDA
Una de les tasques més urgents de l’Església d’avui i de sempre és aconseguir que la fe arribi als homes com a «bona notícia».
Sovint entenem l’evangelització com una tasca gairebé exclusivament doctrinal. Evangelitzar seria portar la doctrina de Jesucrist a aquells que encara no la coneixen o la coneixen de manera insuficient.
Aleshores, ens preocupem d’assegurar l’ensenyament religiós i la propagació de la fe davant d’altres ideologies i corrents d’opinió. Cerquem homes i dones ben formats, que coneguin perfectament el missatge cristià i el transmetin de manera correcta. Intentem millorar les nostres tècniques i organització pastoral.
Naturalment, tot això és important, ja que l’evangelització implica anunciar el missatge de Jesucrist. Però això no és l’únic ni el més decisiu. Evangelitzar no significa només anunciar verbalment una doctrina, sinó fer present en la vida de la gent la força humanitzadora, alliberadora i salvadora que conté l’esdeveniment i la persona de Jesucrist.
Entesa així l’evangelització, el més important no és comptar amb mitjans poderosos i eficaços de propaganda religiosa, sinó saber actuar amb l’estil alliberador de Jesús.
El que és decisiu no és tenir homes i dones ben formats doctrinalment, sinó poder comptar amb testimonis vivents de l’evangeli. Creients en la vida dels quals es pugui veure la força humanitzadora i salvadora que conté l’evangeli quan és acollit amb convicció i de manera responsable.
Els cristians hem confós moltes vegades l’evangelització amb el desig que s’accepti socialment el «nostre cristianisme». Les paraules de Jesús cridant-nos a ser «la sal de la terra» i «la llum del món» ens obliguen a fer-nos preguntes molt greus.
Els creients som una «bona notícia» per a algú? Allò que es viu a les nostres comunitats cristianes, allò que s’observa entre els creients, és «bona notícia» per a la gent d’avui?
Posem els cristians en l’actual societat alguna cosa que doni gust a la vida, alguna cosa que purifiqui, guareixi i alliberi de la descomposició espiritual i de l’egoisme brutal i insolidari? Vivim alguna cosa que pugui il·luminar la gent en aquests temps d’incertesa, oferint una esperança i un horitzó nou als que cerquen salvació?
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
