PER A JESÚS, ELS ÚLTIMS SÓN ELS PRIMERS
Jesús va conèixer una societat dividida per barreres de separació i travessada per complexes discriminacions. Hi trobem jueus que poden entrar al temple i pagans exclosos del culte; persones «pures» amb qui es pot tractar i persones «impures» que cal evitar; «proïsmes» als quals s’ha d’estimar i «no proïsmes» als que es pot abandonar; homes «pietosos» observants de la llei i «gent maleïda» que ni coneixen ni compleixen allò prescrit; persones «sanes» beneïdes per Déu i «malalts» maleïts que no tenen accés al temple; persones «justes» i homes i dones «pecadors.»
L’actuació de Jesús en aquesta societat és tan sorprenent que encara avui ens resistim a acceptar-la. No adopta la postura dels grups fariseus, que eviten tot contacte amb impurs i pecadors. No segueix l’actitud elitista de Qumran, on es redacten llistes precises dels que queden exclosos de la comunitat.
Jesús s’acosta precisament als més discriminats. S’asseu a menjar amb publicans. Es deixa besar els peus per una pecadora. Toca amb la mà els leprosos. Procura salvar «el que està perdut.» La gent li diu «amic de pecadors.» Amb insistència provocativa va repetint que «els darrers seran els primers», i que els publicans i les prostitutes van per davant dels escribes i sacerdots en el camí del regne de Déu.
Qui sospita avui realment que els alcohòlics, rodamóns, captaires i tots els que formen la deixalla de la societat poden ser davant Déu els primers? Qui s’atreveix a pensar que les prostitutes, els heroïnòmans o els afectats per la sida poden precedir no pocs eclesiàstics de vida irreprotxable?
Tanmateix, encara que ja gairebé ningú no us ho digui, vosaltres, els indesitjables i anatematitzats, heu de saber que el Déu revelat en Jesucrist segueix sent realment el vostre amic. Vosaltres podeu «entendre» i acollir el perdó de Déu millor que molts cristians que no senten necessitat de penedir-se de res.
Quan nosaltres us evitem, Déu se us acosta. Quan nosaltres us humiliem, ell us defensa. Quan us menyspreem, us acull. En el més fosc de la vostra nit no esteu sols. En el més profund de la vostra humiliació no esteu abandonats. No hi ha lloc per a vosaltres a la nostra societat ni al nostre cor. Per això precisament teniu un lloc privilegiat al cor de Déu.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
