DESEMMASCARAR LA INSENSATESA
El protagonista de la petita paràbola del «ric insensat» és un terratinent com aquells que va conèixer Jesús a Galilea. Homes poderosos que explotaven sense pietat els camperols, pensant només en augmentar el seu benestar. La gent els tenia por i els envejava: sens dubte eren els més afortunats. Per a Jesús, són els més insensats.
Sorprès per una collita que desborda les seves expectatives, el ric propietari es veu obligat a reflexionar: «Què faré?». Parla amb ell mateix. En el seu horitzó no apareix ningú més. No sembla tenir dona, fills, amics ni veïns. No pensa en els pagesos que treballen les seves terres. Només el preocupa el seu benestar i la seva riquesa: la meva collita, els meus graners, els meus béns, la meva vida…
El ric no s’adona que viu tancat en si mateix, presoner d’una lògica que el deshumanitza buidant-lo de tota dignitat. Només viu per acumular, emmagatzemar i augmentar el seu benestar material: «Construiré graners més grans i hi guardaré tot el meu gra i els meus béns. Llavors em diré a mi mateix: Tens molts béns en reserva per a molts anys; reposa, menja, beu i diverteix-te».
Tot d’una, de manera inesperada, Jesús hi fa intervenir el mateix Déu. El seu crit interromp els somnis i il·lusions del ric: «Insensat! Aquesta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que has acumulat, de qui serà?». Aquesta és la sentència de Déu: la vida d’aquest ric és un fracàs i una insensatesa.
Engrandeix els seus graners, però no sap eixamplar l’horitzó de la seva vida. Incrementa la seva riquesa, però empetiteix i empobreix la seva vida. Acumula béns, però no coneix l’amistat, l’amor generós, l’alegria ni la solidaritat. No sap donar ni compartir, només acaparar. Què hi ha d’humà en aquesta vida?
La crisi econòmica que estem patint és una «crisi d’ambició»: els països rics, els grans bancs, els poderosos de la terra… hem volgut viure per sobre de les nostres possibilitats, somiant amb acumular benestar sense cap límit i oblidant cada vegada més els qui s’enfonsen en la pobresa i la fam. Però, de sobte la nostra seguretat s’ha ensorrat.
Aquesta crisi no és una més. És un «signe dels temps» que hem de llegir a la llum de l’evangeli. No és difícil escoltar la veu de Déu en el fons de les nostres consciències: «Ja n’hi ha prou de tanta insensatesa i tanta insolidaritat cruel». Mai superarem les nostres crisis econòmiques sense lluitar per un canvi profund del nostre estil de vida: hem de viure de manera més austera; hem de compartir més el nostre benestar.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
