RECUPERAR CAMINS
És molt fàcil quedar-se a la vida «sense camins» cap a Déu. No cal ser ateu. No cal rebutjar Déu de manera conscient. Només cal seguir la tendència general dels nostres dies i instal·lar-se en la indiferència religiosa. De mica en mica, Déu desapareix de l’horitzó. Cada cop interessa menys. És possible avui recuperar camins vers Déu?
Potser el primer és recuperar «la humanitat de la religió». Abandonar camins ambigus que condueixen cap a un Déu interessat i dominador, gelós només de la seva glòria i el seu poder, per obrir-se a un Déu que cerca i desitja, des d’ara i per sempre, el millor per a nosaltres. Déu no és l’Ésser Suprem que aixafa i humilia, sinó l’Amor Sant que atrau i dóna vida. Les persones avui tornaran a Déu no empeses per la por, sinó atretes pel seu amor.
Cal alhora eixamplar l’horitzó de la nostra vida. Estem omplint la nostra existència de coses, i ens estem quedant buits per dins. Vivim informats de tot, però ja no sabem cap on orientar la nostra vida. Ens creiem les generacions més intel·ligents i progressistes de la història, però no sabem entrar al nostre cor per a adorar o donar gràcies. Ens apropem a Déu quan ens posem a cercar un espai nou per existir.
És important, a més, cercar un «fonament sòlid» a la vida. En què ens podem recolzar enmig de tanta incertesa i desconcert? La vida és com una casa: cal cuidar la façana i la teulada, però el més important és construir sobre fonaments segurs. Al final, sempre necessitem posar la nostra confiança última en alguna cosa o algú. No serà que necessitem Déu?
Per recuperar camins cap a ell ens cal aprendre a callar. Al més íntim de l’existència s’hi arriba no quan vivim agitats i plens de por, sinó quan fem silenci. Si la persona es recull i queda callada davant de Déu, tard o d’hora el seu cor comença a obrir-se.
Es pot viure tancat en un mateix, sense camins cap a res de nou i creador. Però també es poden cercar nous camins cap a Déu. A això ens convida el Baptista.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
