EN EL MARC DEL DESERT
Lluc té interès de precisar amb detall els noms dels personatges que controlen en aquell moment les diferents esferes del poder polític i religiós. Ells són els qui ho planifiquen i dirigeixen tot. No obstant això, l’esdeveniment decisiu de Jesucrist es prepara i té lloc fora del seu àmbit d’influència i de poder, sense que ells se n’assabentin ni hi decideixin res.
Així apareix sempre allò que és essencial en el món i a les nostres vides. Així penetra en la història humana la gràcia i la salvació de Déu. L’essencial no està en mans dels poderosos. Lluc diu concisament que «Déu va comunicar la seva Paraula a Joan, en el desert», no a la Roma imperial ni en el recinte sagrat del Temple de Jerusalem.
Enlloc es pot escoltar millor que al desert la crida de Déu a canviar el món. El desert és el territori de la veritat. El lloc on es viu de l’essencial. No hi ha lloc pel superflu. No es pot viure acumulant coses sense necessitat. No és possible el luxe ni l’ostentació. El decisiu és buscar el camí encertat per orientar la vida.
Per això, alguns profetes enyoraven tant el desert, símbol d’una vida més senzilla i millor arrelada en l’essencial, una vida encara sense distorsionar per tantes infidelitats a Déu i tantes injustícies amb el poble. En aquest marc del desert, el Baptista anuncia el símbol grandiós del «Baptisme», punt de partida de conversió, de purificació, de perdó i d’inici de vida nova.
Com respondre avui a aquesta crida? El Baptista ho resumeix en una imatge presa d’Isaïes: «Prepareu el camí del Senyor». Les nostres vides estan sembrades d’obstacles i de resistències que impedeixen o dificulten l’arribada de Déu als nostres cors i comunitats, a la nostra Església i al nostre món. Déu és sempre a prop. Som nosaltres els que hem d’obrir camins per acollir-lo encarnat en Jesús.
Les imatges d’Isaïes conviden a compromisos molt bàsics i fonamentals: tenir millor cura de l’essencial sense distreure’ns en allò secundari; rectificar el que hem anat deformant entre tots; redreçar camins torts; afrontar la veritat real de les nostres vides per recuperar un tarannà de conversió. Hem de cuidar bé els batejos dels nostres nens, però el que necessitem tots és un «baptisme de conversió».
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
