EL FOC DE L’AMOR
Fa por pronunciar la paraula «amor». Està tan prostituïda que hi cap el millor i el pitjor, el més sublim i el més mesquí. Tanmateix, l’amor és sempre a la font de tota vida sana, despertant i fent créixer el millor que hi ha en nosaltres.
Quan manca l’amor, manca el foc que mou la vida. Sense amor, la vida s’apaga, vegeta i s’acaba extingint. El qui no estima es tanca i s’aïlla cada cop més. Gira esbojarradament sobre els seus problemes i ocupacions, queda empresonat als paranys del sexe, cau a la rutina del treball diari: li falta el motor que mou la vida.
L’amor és al centre de l’Evangeli, no com una llei que cal complir disciplinadament, sinó com el «foc» que Jesús vol veure «encès» sobre la Terra, més enllà de la passivitat, la mediocritat o la rutina del bon ordre. Segons el Profeta de Galilea, Déu és a prop nostre buscant fer germinar, créixer i fructificar l’amor i la justícia del Pare. Aquesta presència d´un Déu que no parla de venjança, sinó d´amor apassionat i de justícia fraterna, és el més essencial de l´Evangeli.
Jesús contempla el món com a ple de la gràcia i de l’amor del Pare. Aquesta força creadora és com una mica de llevat que ha d’anar fermentant la massa, un foc encès que ha de fer cremar el món sencer. Jesús somia una família humana habitada per l’amor i la set de justícia. Una societat que cerca apassionadament una vida més digna i més feliç per a tothom.
El gran pecat dels seguidors de Jesús serà sempre deixar que el foc s’apagui: substituir la cremor de l’amor per la doctrina religiosa, l’ordre o la cura del culte; reduir el cristianisme a una abstracció revestida d’ideologia; deixar que es perdi el seu poder transformador. Tot i això, Jesús no es va preocupar primordialment d’organitzar una nova religió ni d’inventar una nova litúrgia, sinó que va encoratjar un «nou ésser» (P. Tillich), el naixement d’un home nou mogut radicalment pel foc de l’amor i la justícia.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat







