GRATUÏTAT
Hi ha una «benaurança» de Jesús que els cristians hem ignorat. «quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors, perquè ells no tenen res per a recompensar-te». En realitat, se’ns fa difícil d’entendre aquestes paraules, ja que el llenguatge de la gratuïtat ens resulta estrany i incomprensible.
En la nostra «civilització del posseir», gairebé no hi ha res gratuït. Tot s’intercanvia, es presta, és degut o s’exigeix. Ningú creu que «és millor donar que rebre». Només sabem prestar serveis remunerats i «cobrar interessos» per tot allò que fem al llarg dels dies.
No obstant això, els moments més intensos i culminants de la vida són els que sabem viure la gratuïtat. Només en el lliurament desinteressat es pot assaborir el veritable amor, el goig, la solidaritat, la confiança mútua. Gregori Nacianzè diu que «Déu ha fet l’home cantor de la seva irradiació», i, certament, mai l’home no és tan gran com quan sap irradiar amor gratuït i desinteressat.
No podríem ser més generosos amb els qui mai no ens podran tornar el que fem per ells? No podríem acostar-nos als qui viuen sols i desvalguts, pensant només en el seu bé? Viurem sempre buscant el nostre interès?
Acostumats a córrer darrere de tota mena de goigs i satisfaccions, ens atrevirem a assaborir el goig amagat, però autèntic, que suposa el lliurament gratuït a qui ens necessita? Aquell seguidor fidel de Jesús que fou Charles Péguy vivia convençut que, a la vida, «qui perd, guanya».
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
