AMB ULLS NOUS
La guarició del cec Bartimeu és narrada per Marc per urgir les comunitats cristianes a sortir de la seva ceguesa i mediocritat. Només així seguiran Jesús pel camí de l’Evangeli. El relat és d’una sorprenent actualitat per a l’Església dels nostres dies.
Bartimeu és «un captaire cec assegut a la vora del camí». En la seva vida sempre és de nit. Ha sentit parlar de Jesús, però no coneix el seu rostre. No pot seguir-lo. És a la vora del camí per on passa Jesús, però n’és fora. ¿No és aquesta la nostra situació? ¿Cristians cecs asseguts a la vora del camí, incapaços de seguir Jesús?
Entre nosaltres és de nit. Desconeixem Jesús. Ens falta llum per seguir el seu camí. Ignorem cap on s’encamina l’Església. No sabem si més no quin futur volem per a ella. Instal·lats en una religió que no aconsegueix convertir-nos en seguidors de Jesús, vivim a la vora de l’Evangeli, però fora. Què podem fer?
Malgrat la seva ceguesa, Bartimeu sent que Jesús passa a prop seu. No dubta ni un instant. Alguna cosa li diu que en Jesús hi ha la seva salvació: «Fill de David, Jesús, tingues pietat de mi!». Aquest crit repetit amb fe va desencadenar la seva guarició.
Avui se senten a l’Església queixes i laments, crítiques, protestes i mútues desqualificacions. No se sent la pregària humil i confiada del cec. Se’ns ha oblidat que només Jesús pot salvar aquesta Església. No percebem la seva presència propera. Només creiem en nosaltres.
El cec no hi veu, però sap escoltar la veu de Jesús, que li arriba a través dels seus enviats: «Coratge! Aixeca’t, que et crida». Aquest és el clima que necessitem crear en l’Església. Animar-nos mútuament a reaccionar. No continuar instal·lats en una religió convencional. Tornar a Jesús, que ens està cridant. Aquest és el primer objectiu pastoral.
El cec reacciona de forma admirable: llença el mantell que li impedeix aixecar-se, fa un salt enmig de la seva foscor i s’acosta a Jesús. Del seu cor només brolla una petició: «Mestre, fes que hi vegi». Si els seus ulls s’obren, tot canviarà. El relat conclou dient que el cec hi veié, i «el seguia camí ennlà».
Aquesta és la guarició que necessitem avui els cristians. El salt qualitatiu que pot canviar l’Església. Si canvia la nostra manera de mirar Jesús, si llegim el seu Evangeli amb ulls nous, si copsem l’originalitat del seu missatge i ens apassionem amb el seu projecte d’un món més humà, la força de Jesús ens arrossegarà. Les nostres comunitats coneixeran l’alegria de viure seguint-lo de prop.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
