DECISIÓ DE CADASCÚ
Jesús no es va dedicar a parlar massa de la vida eterna. No pretén enganyar ningú fent descripcions fantasioses de la vida més enllà de la mort. No obstant això, la seva vida sencera desperta esperança. Viu alleujant el sofriment i alliberant de la por la gent. Encomana una confiança total en Déu. La seva passió és fer la vida més humana i més joiosa per a tothom, tal com la vol el Pare de tots.
Només quan un grup de saduceus se li acosta amb la idea de ridiculitzar la fe en la resurrecció, a Jesús li brolla del seu cor creient la convicció que sosté i encoratja la seva vida sencera: Déu «no és un Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a ell tots viuen».
La seva fe és senzilla. És veritat que nosaltres vam plorar els nostres éssers estimats perquè, en morir, els hem perdut aquí a la terra, però Jesús no pot ni imaginar-se que a Déu se li vagin morint aquests fills seus que tant estima. No pot ser. Déu està compartint la seva vida amb ells perquè els ha acollit en el seu amor insondable.
El tret més preocupant del nostre temps és la crisi d’esperança. Hem perdut l’horitzó d’un Futur últim i les petites esperances d’aquesta vida no acaben de consolar-nos. Aquest buit d’esperança està generant en bastantes persones la pèrdua de confiança en la vida. Res val la pena. És fàcil llavors el nihilisme total.
Aquests temps de desesperança, no ens estan demanant a tots, creients i no creients, fer-nos les preguntes més radicals que portem dins? Aquest Déu del que molts dubten, al qual bastants han abandonat i pel que altres segueixen preguntant, no serà el fonament últim en què podem recolzar la nostra confiança radical en la vida? Al final de tots els camins, en el profund de tots els nostres anhels, a l’interior dels nostres interrogants i lluites, ¿no hi haurà Déu com a Misteri últim de la salvació a qui estem buscant?
La fe se’ns està quedant per aquí, arraconada en algun lloc del nostre interior, com una cosa poc important, que no val la pena de tenir-ne cura en aquests temps. Serà així? Certament no és fàcil creure, i és difícil no creure. Mentrestant, el misteri últim de la vida ens està demanant una resposta lúcida i responsable.
Aquesta resposta és decisió de cadascú. ¿Vull esborrar de la meva vida tota esperança última més enllà de la mort com una falsa il·lusió que no ens ajuda a viure? ¿Vull romandre obert al Misteri últim de l’existència confiant que aquí trobarem la resposta, l’acolliment i la plenitud que estem buscant ja des d’ara?
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
