AMB ALEGRIA
I CONFIANÇA
El Concili Vaticà II presenta Maria, Mare de Jesucrist, com a «prototip i model per a l’Església», i la descriu com a dona humil que escolta Déu amb confiança i alegria. Des d’aquesta mateixa actitud hem d’escoltar Déu en l’Església actual.
«Alegra’t». És el primer que Maria sent de Déu i el primer que hem de sentir també avui. Entre nosaltres falta alegria. Sovint ens deixem contagiar per la tristesa d’una Església envellida i gastada. Ja no és Jesús Bona Notícia? No sentim l’alegria de ser els seus seguidors? Quan falta l’alegria, la fe perd frescor, la cordialitat desapareix, l’amistat entre els creients es refreda. Tot es fa més difícil. És urgent despertar l’alegria en les nostres comunitats i recuperar la pau que Jesús ens ha deixat en herència.
«El Senyor és amb tu». No és fàcil l’alegria a l’Església dels nostres dies. Només pot néixer de la confiança en Déu. No som orfes. Vivim invocant cada dia un Déu Pare que ens acompanya, ens defensa i busca sempre el bé de tot ésser humà. Déu és també amb nosaltres.
Aquesta Església, de vegades tan desconcertada i perduda, que no encerta tornar a l’Evangeli, no està sola. Jesús, el Bon Pastor, ens està buscant. El seu Esperit ens està atraient. Comptem amb el seu alè i comprensió. Jesús no ens ha abandonat. Amb ell tot és possible.
«No tinguis por». Són moltes les pors que ens paralitzen als seguidors de Jesús. Por del món modern i d’una societat descreguda. Por d’un futur incert. Por de la conversió a l’Evangeli. La por ens està fent molt de mal. Ens impedeix de caminar cap al futur amb esperança. Ens tanca en la conservació estèril del passat. Creixen els nostres fantasmes. Desapareix el realisme sa i la sensatesa evangèlica.
És urgent construir una Església de la confiança. La fortalesa de Déu no es revela en una Església poderosa, sinó humil. També a les nostres comunitats hem de sentir les paraules que sent Maria: «No tinguis por».
«Tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús». També a nosaltres, com a Maria, se’ns confia una missió: contribuir a posar llum enmig de la nit. No estem cridats a jutjar el món, sinó a sembrar-hi esperança. La nostra tasca no és apagar el ble que s’extingeix, sinó encendre la fe que, en no pocs, està a punt de brollar: hem d’ajudar els homes i dones d’avui a descobrir Jesús.
Des de les nostres comunitats, cada vegada més petites i humils, podem ser llevat d’un món més sa i més fratern. Estem en bones mans. Déu no està en crisi. Som nosaltres els que no gosem seguir Jesús amb alegria i confiança. Maria ha de ser el nostre model.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
