DÉU NO ABANDONA NINGÚ
Encara avui es dóna entre els cristians un cert «elitisme religiós» que és indigne d’un Déu amor infinit. N’hi ha que pensen que Déu és un Pare estrany que, encara que té milions i milions de fills i filles que van naixent generació rere generació, en realitat només es preocupa de debò dels seus «preferits». Déu sempre actua així: escull un «poble elegit», sigui el poble d’Israel o l’Església, i s’hi aboca totalment, deixant els altres pobles i religions en un cert abandonament.
Més encara. S’ha afirmat amb tota tranquil·litat que «fora de l’Església no hi ha salvació», citant frases com la tan coneguda de sant Cebrià, que, treta del seu context, resulta esgarrifosa: «No pot tenir Déu per Pare qui no té l’Església per Mare».
És cert que el Concili Vaticà II ha superat aquesta visió indigna de Déu afirmant que «ell no és lluny d’altres que enmig d’ombres i imatges cerquen el Déu desconegut, perquè a tots dóna vida, alè i tota cosa i com a salvador vol que tots els homes se salvin» (Lumen gentium 16), però una cosa són aquestes afirmacions conciliars i una altra els hàbits mentals que continuen dominant la consciència de molts cristians.
Cal dir-ho amb tota claredat. Déu, que crea tothom per amor, viu bolcat sobre totes i cadascuna de les seves criatures. A tots crida i atrau cap a la felicitat eterna en comunió amb ell. No hi ha hagut mai un home o una dona que hagi viscut sense que Déu l’hagi acompanyat des del fons del mateix ésser. Allà on hi ha un ésser humà, sigui quina sigui la seva religió o el seu agnosticisme, allà hi ha Déu suscitant la seva salvació. El seu amor no abandona ni discrimina ningú. Com diu sant Pau: «Déu no fa distinció de persones.» (Romans 2,11).
Rebutjat al seu propi poble de Natzaret, Jesús recorda la història de la vídua de Sarepta i la de Naaman el sirià, tots dos estrangers i pagans, per fer veure amb tota claredat que Déu es preocupa dels seus fills, encara que no pertanyin al poble elegit d’Israel. Déu no s’ajusta als nostres esquemes i les nostres discriminacions. Tots són els seus fills i filles, els qui viuen a l’Església i els qui l’han deixada. Déu no abandona ningú.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
