NOVA RELACIÓ AMB JESÚS
A les comunitats cristianes necessitem viure una experiència nova de Jesús revifant la nostra relació amb ell. Posar-lo decididament en el centre de la nostra vida. Passar d’un Jesús confessat de manera rutinària a un Jesús acollit vitalment. L’evangeli de Joan fa alguns suggeriments importants en parlar de la relació de les ovelles amb el seu pastor.
El primer és «escoltar la seva veu» en tota la seva frescor i originalitat. No confondre-la amb el respecte a les tradicions ni amb la novetat de les modes. No deixar-nos distreure ni atordir per altres veus estranyes que, tot i que s’escoltin a l’interior de l’Església, no comuniquen la seva Bona Notícia.
És important, a més, sentir-nos cridats per Jesús «pel nostre nom». Deixar-nos portar per ell. Descobrir a poc a poc, i cada vegada amb més alegria, que ningú respon com ell a les nostres preguntes més decisives, els nostres anhels més profunds i les nostres necessitats últimes.
És decisiu «seguir» Jesús. La fe cristiana no consisteix a creure coses sobre Jesús, sinó creure en ell: viure confiant en la seva persona; inspirar-nos en el seu estil de vida per orientar la nostra pròpia existència amb lucidesa i responsabilitat.
És vital caminar tenint Jesús «davant nostre». No fer el recorregut de la nostra vida en solitari. Experimentar en algun moment, encara que sigui de manera maldestra, que és possible viure la vida des de la seva arrel: des d’aquest Déu que se’ns ofereix en Jesús, més humà, més amic, més proper i salvador que totes les nostres teories.
Aquesta relació viva amb Jesús no neix en nosaltres de manera automàtica. Es va despertant en el nostre interior de forma fràgil i humil. Al començament és gairebé només un desig. Generalment creix envoltada de dubtes, interrogants i resistències. Però, no sé com, arriba un moment en què el contacte amb Jesús comença a marcar decisivament la nostra vida.
Estic convençut que el futur de la fe entre nosaltres s’està decidint, en bona part, en la consciència dels que a hores d’ara ens sentim cristians. Ara mateix la fe s’està revifant o s’està extingint en les nostres parròquies i comunitats, al cor dels sacerdots i dels fidels que les formem.
La increença comença a penetrar en nosaltres des del mateix moment en què la nostra relació amb Jesús perd força o queda adormida per la rutina, la indiferència i la despreocupació. Per això, el papa Francesc ha reconegut que «necessitem crear espais motivadors i guaridors […] llocs on regenerar la fe en Jesús». Hem d’escoltar la seva crida.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
