L’ALEGRIA POSSIBLE
La primera paraula de part de Déu als seus fills, quan el Salvador s’acosta al món, és una invitació a l’alegria. És el que sent Maria: «Alegra’t».
Jürgen Moltmann, el gran teòleg de l’esperança, ho ha expressat així: «La paraula última i primera del gran alliberament que ve de Déu no és odi, sinó alegria; no és condemna, sinó absolució. Crist neix de l’alegria de Déu, i mor i ressuscita per portar la seva alegria a aquest món contradictori i absurd».
No obstant això, l’alegria no és fàcil. A ningú se’l pot forçar que estigui alegre; no se li pot imposar l’alegria des de fora. El veritable goig ha de néixer en el més profund de nosaltres mateixos. En cas contrari serà riure exterior, rialla buida, eufòria passatgera, però l’alegria quedarà fora, a la porta del nostre cor.
L’alegria és un regal bonic, però també vulnerable. Un do que hem de cuidar amb humilitat i generositat en el fons de l’ànima. El novel·lista alemany Hermann Hesse diu que els rostres turmentats, nerviosos i tristos de tants homes i dones es deuen al fet que «la felicitat només pot sentir-la l’ànima, no la raó, ni el ventre, ni el cap, ni la bossa».
Però hi ha alguna cosa més. Com es pot ser feliç quan hi ha tants patiments sobre la terra? Com es pot riure quan encara no estan seques totes les llàgrimes i en brollen diàriament de noves? Com gaudir quan dues terceres parts de la humanitat es troben enfonsades en la fam, la misèria o la guerra?
L’alegria de Maria és el goig d’una dona creient que s’alegra en Déu salvador, el que aixeca als humiliats i dispersa els superbs, el que omple de béns els pobres i acomiada els rics sense res. L’alegria veritable només és possible en el cor del que anhela i cerca justícia, llibertat i fraternitat per a tothom. Maria s’alegra en Déu, perquè ve a consumar l’esperança dels abandonats.
Només es pot ser alegre en comunió amb els que pateixen i en solidaritat amb els qui ploren. Només té dret a l’alegria qui lluita per fer-la possible entre els humiliats. Només pot ser feliç qui s’esforça per fer feliços els altres. Només pot celebrar el Nadal qui cerca sincerament el naixement d’un home nou entre nosaltres.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
