LA NOSTÀLGIA DEL NADAL
Nadal és una festa plena de nostàlgia. Es canta la pau, però no sabem construir-la. Ens desitgem felicitat, però cada vegada sembla més difícil ser feliç. Ens comprem mútuament regals, però el que necessitem és tendresa i afecte. Cantem a un nen Déu, però en els nostres cors s’apaga la fe. La vida no és com voldríem, però no sabem fer-la millor.
No és només un sentiment de Nadal. La vida sencera es consumeix de nostàlgia. No hi ha res que empleni enterament els nostres desitjos. No hi ha riquesa que pugui proporcionar pau total. No hi ha amor que respongui plenament als desitjos més profunds. No hi ha professió que pugui satisfer del tot les nostres aspiracions. No és possible ser estimats per tothom.
La nostàlgia pot tenir efectes molt positius. Ens permet descobrir que els nostres desitjos van més enllà del que avui podem posseir o gaudir. Ens ajuda a mantenir obert l’horitzó de la nostra existència a alguna cosa més gran i plena que tot el que coneixem.
Alhora, ens ensenya a no demanar a la vida el que no ens pugui donar, a no esperar de les relacions allò que no ens poden proporcionar. La nostàlgia no ens deixa viure encadenats només a aquest món.
És fàcil viure ofegant el desig d’infinit que batega en el nostre ésser. Ens tanquem en una cuirassa que ens fa insensibles al que pot haver-hi més enllà del que veiem i toquem. La festa de Nadal, viscuda des de la nostàlgia, crea un clima diferent: aquests dies es copsa millor la necessitat de llar i de seguretat. Per poc que un entri en contacte amb el seu cor, intueix que el misteri de Déu és el nostre destí últim.
Si hom és creient, la fe el convida aquests dies a descobrir aquest misteri, no en un país estrany i inaccessible, sinó en un nen nounat. Així de senzill i d’increïble. Hem d’apropar-nos a Déu com ens acostem a un nen: de manera suau i sense sorolls; sense discursos solemnes, amb paraules senzilles nascudes del cor. Ens trobem amb Déu quan li obrim el millor que hi ha en nosaltres.
Malgrat el to frívol i superficial que es crea en la nostra societat, el Nadal pot acostar a Déu. Almenys, si el vivim amb fe senzilla i cor net.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
