SEGUIR JESÚS DES DE LA FAMÍLIA
És possible prendre junts la decisió de seguir Jesús en família? No és gens fàcil. És una decisió que cal preparar i madurar a poc a poc, respectant tothom, ja que és una decisió personal de cadascú. Són els pares creients els primers responsables de crear un clima apropiat.
Des del començament ha de quedar clar que seguir Jesús no és copiar un model reproduint els trets d’un Mestre del passat de manera passiva, infantil i sense cap creativitat. És una aventura molt més apassionant. Els evangelis no parlen mai d’imitar Jesús, sinó de seguir-lo. Jesús no és un mirall, sinó un camí. Jesús ressuscitat és viu enmig nostre, al centre de la família. Més encara, el seu Esperit és dins de cadascun de nosaltres, sostenint, encoratjant i inspirant les nostres vides. Hem d’escoltar la seva crida a seguir-lo avui de manera creativa, confiant sempre en la seva força.
«Seguir Jesús» és una metàfora presa del costum que tenia de caminar uns passos davant dels seus deixebles. Per això ens recorda que seguir Jesús exigeix «fer passos»: prendre una primera decisió, posar-nos en camí, deixar-nos guiar per l’Evangeli, aixecar-nos quan hem caigut, tornar-nos a orientar quan ens hem perdut… Per impulsar el seguiment a Jesús amb realisme crec que hem de recuperar la lectura de l’evangeli en família, primer entre els pares, després, si és possible, amb els fills.
Els evangelis no són llibres didàctics que exposen doctrina sobre Jesús. No són catecismes. El primer que s’aprèn als evangelis és l’estil de vida de Jesús: la seva manera d’estar al món, la manera de fer la vida més humana, la manera de pensar, de sentir, d’estimar, de patir.
Els evangelis van ser escrits per suscitar nous deixebles i seguidors. Són relats que conviden a canviar, a seguir de prop Jesús, a identificar-se amb la seva causa, a col·laborar-hi obrint camins al regne de Déu. Per això han de ser llegits, meditats i compartits escoltant la crida a entrar en un procés de canvi i conversió.
No pensem en una cosa molt complicada. Es tracta de llegir els relats molt a poc a poc, aturar-se en la persona de Jesús; fixant-nos bé què diu i què fa. Després, entre tots, ens podem ajudar a fer algunes preguntes: quina veritat ens ensenya o ens recorda Jesús amb la seva actuació? A què ens crida? Com ens anima i encoratja amb les seves paraules?
Una família comença a seguir de debò Jesús quan comença a introduir a casa la veritat de l’Evangeli. No hem de tenir por de posar nom a les coses. Ens hem d’atrevir a destriar què hi ha de veritat evangèlica i què hi ha d’antievangèlic en els costums de la família, en la convivència, en els gestos, en la manera de viure. No per donar-nos les culpes els uns als altres, sinó per animar-nos a viure a l’estil de Jesús.
José Antonio Pagola, Dejar entrar en casa a Jesús
PPC, Madrid 2018, 88-91
Traductor: Francesc Bragulat
