SENSE ESPERAR RES
Per què tanta gent viu secretament insatisfeta? Per què tants homes i dones troben la vida monòtona, trivial, insípida? Per què s’avorreixen enmig del seu benestar? Què els falta per trobar de nou l’alegria de viure?
Potser, l’existència de molts canviaria i adquiriria un altre color i una altra vida, senzillament si aprenguessin a estimar gratis algú. Ho vulgui o no, l’ésser humà està cridat a estimar desinteressadament; i, si no ho fa, en la seva vida s’obre un buit que res ni ningú pot omplir. No és una ingenuïtat escoltar les paraules de Jesús: «Feu el bé… sense esperar res». Pot ser el secret de la vida. El que pot retornar-nos l’alegria de viure.
És fàcil acabar sense estimar ningú de manera veritablement gratuïta. No faig mal a ningú. No em fico en els problemes dels altres. Respecto els drets dels altres. Visc la meva vida. Ja en tinc prou amb preocupar-me de mi i de les meves coses.
Però això, ¿és vida? ¿Viure despreocupat de tothom, reduït a la meva feina, la meva professió o el meu ofici, impermeable als problemes dels altres, aliè als patiments de la gent, em tanco a la meva «campana de vidre»?
Vivim en una societat on és difícil aprendre a estimar gratuïtament. Gairebé sempre preguntem: ¿Per a què serveix? És útil? Què guanyo amb això? Tot ho calculem i mesurem. Ens hem fet la idea que tot s’obté «comprant»: aliments, vestit, habitatge, transport, diversió… I així correm el risc de convertir totes les nostres relacions en pur intercanvi de serveis.
Però, l’amor, l’amistat, l’acollida, la solidaritat, la proximitat, la confiança, la lluita pel feble, l’esperança, l’alegria interior… no s’obtenen amb diners. Són quelcom de gratuït que s’ofereix sense esperar res a canvi, si no és el creixement i la vida de l’altre.
Els primers cristians, en parlar de l’amor utilitzaven la paraula «àgape», precisament per subratllar més aquesta dimensió de gratuïtat, en contraposició a l’amor entès només com «eros»» i que tenia per a molts una ressonància d’interès i d’egoisme.
Entre nosaltres hi ha persones que només poden rebre un amor gratuït, ja que no tenen gairebé res per poder tornar a qui se’ls vulgui apropar. Persones soles, maltractades per la vida, incompreses per gairebé tothom, empobrides per la societat, gairebé sense cap sortida a la vida.
Aquell gran profeta que va ser Helder Camara ens recorda la invitació de Jesús amb aquestes paraules: «Per a alliberar-te de tu mateix, llança un pont més enllà de l’abisme que el teu egoisme ha creat. Intenta veure més enllà de tu mateix. Intenta escoltar algú altre, i, sobretot, prova d’esforçar-te per estimar en comptes d’estimar-te tu sol».
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
