LA IDENTITAT DE JESÚS

L’ALEGRIA POSSIBLE La primera paraula de part de Déu als seus fills, quan el Salvador s’acosta al món, és una invitació a l’alegria. És el que sent Maria: «Alegra’t». Jürgen Moltmann, el gran teòleg de l’esperança, ho ha expressat així: «La paraula última

REORIENTAR LA NOSTRA VIDA

RECORDA’T DE MI Segons el relat de Lluc, Jesús ha agonitzat enmig de les burles i menyspreus dels que l’envolten. Ningú sembla haver entès la seva vida. Ningú sembla haver captat el seu lliurament als que pateixen ni el seu perdó als culpables. Ningú ha vist a la seva cara

TEMPS DE CRISI En els evangelis es recullen alguns textos de caràcter apocalíptic en què no és fàcil diferenciar el missatge que pot ser atribuït a Jesús i les preocupacions de les primeres comunitats cristianes, embolicades en situacions tràgiques mentre esperen amb angoixa i enmig d

DECISIÓ DE CADASCÚ Jesús no es va dedicar a parlar massa de la vida eterna. No pretén enganyar ningú fent descripcions fantasioses de la vida més enllà de la mort. No obstant això, la seva vida sencera desperta esperança. Viu alleujant el sofriment i alliberant de la por la gent. Enco

PER JESÚS NO HI HA CASOS PERDUTS Jesús alerta amb freqüència sobre el risc de quedar atrapats per l’atracció irresistible dels diners. El desig insaciable de benestar material pot fer malbé la vida d’una persona. No cal ser molt ric. Qui viu esclau dels diners acaba tancat

QUI SÓC JO PER A JUTJAR? La paràbola del fariseu i el publicà sol despertar en no pocs cristians un rebuig gran cap al fariseu que es presenta davant Déu arrogant i segur de si mateix, i una simpatia espontània cap al publicà que reconeix humilment el seu pecat. Paradoxalment, el rela

¿SEGUIM CREIENT EN LA JUSTÍCIA? Lluc narra una breu paràbola indicant-nos que Jesús la va explicar per ensenyar als seus deixebles «com havien de pregar sempre sense defallir». Aquest tema és molt estimat per l’evangelista que, en diverses ocasions, repeteix la mateixa idea. Com

CREURE SENSE AGRAIR El relat comença narrant la curació d’un grup de deu leprosos a les rodalies de Samaria. Però, aquesta vegada, no s’atura Lluc en els detalls de la curació, sinó en la reacció d’un dels leprosos en veure’s guarit. L’evangelista descriu