AMB ALEGRIA I CONFIANÇA El Concili Vaticà II presenta Maria, Mare de Jesucrist, com a «prototip i model per a l’Església», i la descriu com a dona humil que escolta Déu amb confiança i alegria. Des d’aquesta mateixa actitud hem d’escoltar Déu en l’Església actual. «Alegra’t». És el pr

OBRIR-SE A DÉU La fe s’ha convertit per a molts en una experiència problemàtica. No saben exactament el que els ha passat aquests anys, però una cosa és clara: ja no tornaran a creure en el que van creure de nens. De tot allò només queden algunes creences de perfil bastant borrós. Cad

AMB JESÚS COMENÇA UNA COSA BONA Durant tot aquest nou any litúrgic, els cristians anirem llegint els diumenges l’evangeli de Marc. El seu petit escrit arrenca amb aquest títol: «Començament de la bona notícia de Jesús, el Messies, Fill de Déu». Aquestes paraules ens permeten evo

UNA ESGLÉSIA DESPERTA Jesús és a Jerusalem, assegut a la muntanya de les Oliveres, mirant cap al Temple i conversant confidencialment amb quatre deixebles: Pere, Jaume, Joan i Andreu. Els veu preocupats per saber quan arribarà la fi dels temps. A ell, per contra, li preocupa com viura

ALLÒ QUE ÉS DECISIU El relat no és pròpiament una paràbola, sinó una evocació del judici final de tots els pobles. Tota l’escena es concentra en un diàleg llarg entre el jutge, que no és altre que Jesús ressuscitat, i dos grups de persones: els que han alleujat el sofriment dels més n

RECERCA CREATIVA Malgrat la seva aparent innocència, la paràbola dels talents conté una càrrega explosiva. És sorprenent de veure que el tercer criat és condemnat sense haver comès cap acció dolenta. El seu únic error consisteix a no fer res: no arrisca el seu talent, no el fa fructif

ENCENDRE UNA FE GASTADA La primera generació cristiana va viure convençuda que Jesús, el Senyor ressuscitat, tornaria molt aviat ple de vida. No va ser així. A poc a poc, els seguidors de Jesús es van haver de preparar per a una llarga espera. No és difícil d’imaginar les preguntes qu

NO FAN EL QUE DIUEN Jesús parla amb indignació profètica. El seu discurs, adreçat a la gent i als seus deixebles, és una dura crítica als dirigents religiosos d’Israel. Mateu ho recull cap als anys vuitanta perquè els dirigents de l’Església cristiana no caiguin en conductes semblants

CREURE EN L’AMOR La religió cristiana els resulta a no pocs un sistema religiós difícil d’entendre i, sobretot, un entramat de lleis massa complicat per viure correctament davant Déu. No necessitem els cristians concentrar molt més la nostra atenció en tenir cura primer de tot de l’es

ELS POBRES SÓN DE DÉU D’esquena de Jesús, els fariseus arriben a un acord per preparar-li un parany decisiu. No van ells mateixos a trobar-lo. Li envien uns deixebles seus acompanyats per uns partidaris d’Herodes Antipes. Potser no hi falten alguns poderosos recaptadors dels tributs p